Petits soldats sortien del sòcol
del lavabo.
Em feien molta por
I no gosava posar els peus a terra
fins que tancava els ulls.
Durant el dia
es quedaven ben quiets al sòcol
de la casa.
Al vespre
es movien de pressa,
camuflats per a no ser vistos.
Els meus pares es pensaven que m’ho inventava
I jo sempre he pensat que tinc molta imaginació.
Tenia 4 anys i varicel·la,
i m’agradava curar ferides
perquè volia ser infermera.
Ara ja no puc guarir-ne més...
He mullat
els peus
cansats
dins l'escuma
de la dansa,
peus entumits
que segueixen el senderó
ran de mar,
el pas de ronda
dels sentiments perduts,
peus errants
que equivoquen anhels
una i mil vegades,
que acluquen els ulls
a cops de marinada,
peus estranys
que trenquen pactes
de sensacions equívoques
i solituds insolents.
He mullat
els peus
cansats
dins la dansa
de l'escuma.
