dimarts, 31 d’agost de 2010

LA CASA DELS PÀMPOLS 1


Vaig néixer en una casa d’estiu amb un jardí cobert de raïm i pàmpols d’ombra.
El meu pare ens havia fet un gronxador en un extrem del pati i jo, confiada i infant, em gronxava cada matí mentre la mare estenia la roba al terrat.




Culls estels
i et capbusses fins el fons
de l’aigua clara,
i t’emmiralles
en els pensaments
de la memòria,
en els records
de patis daurats
i de desitjos de cavallets de cartró
que mai vas tenir...